ÍNDEX
1. Introducció
2. Inspeccions de l'ONU
3.Crisis del desarmament de l'Iraq i intel · ligència de la preguerra
4.La seva invasió
5.Formació d'un govern provisional
5.1.La Zona Verda
6.Eleccions i govern de transició
7.Guerra civil i govern iraquià permanent
7.1. Execució de Saddan Hussein
8.Tropes nord-americanes
9.Nacions participants
10.Grups armats iraquians
10.Grups armats iraquians
11.Pèrdues humanes
12.Crisi humanitària
13.Abusos de drets humans
13.1 Insurgents i grups terroristes
14.Retir de les tropes, fi de la guerra i Operació Nou Alba
15.Dades i xifres que va deixar la guerra de l'Iraq
___________________________________________________________________
1. Introducció
Va ser un conflicte que va començar el dijous 20 de març de 2003 i va finalitzar el diumenge 18 de desembre de 2011.Tras finalitzar la guerra, es va donar pas a una operació d'entrenament de les tropes iraquianes per combatre la insurgència i el terrorisme, anomenada Operació Nou alba, que representa la continuació de la guerra de l'Iraq, que s'inicia a l'organitzar els Estats Units una invasió de l'Iraq, composta per unitats de les forces armades dels propis Estats Units , el Regne Unit i contingents menors d'Austràlia, Dinamarca, Polònia i altres estats.
La principal justificació del President dels Estats Units, George W. Bush i els seus aliats, que la falsa afirmació que Iraq posseïa i estava desenvolupant armes de destrucció massiva (ADM), violant un conveni de 1991. Funcionaris dels Estats Units van sostenir que l'Iraq representava una imminent, urgent i immediata amenaça als Estats Units, al seu poble i als seus aliats, com als seus interessos.
2. Inspeccions de l'ONU
La Resolució 687 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ordeno posar fi als programes de desenvolupament iraquià d'armes químiques, biològiques, nuclears i de míssils de llarg abast i que foren destruïts l'arsenal existent en virtut de la Comissió Especial de Control de les Nacions Unides. Els inspectors d'armes de Nacions Unides a l'Iraq van poder verificar la destrucció d'una gran quantitat d'armes de destrucció massiva. Poc després que els inspectors de la Comissió Especial els Estats Units i el Regne Unit van posar en marxa l'Operació Guineu del Desert de dimecres 16 al dissabte 19 de desembre de 1998, per danyar la capacitat militar iraquiana. Van ser quatre dies de bombardejos sobre Bagdad i altres punts estratègics del país àrab, en què es van destruir arsenals, instal · lacions i sistemes de defensa.
La inspecció del règim, els Estats Units i el Regne Unit (juntament amb França fins a 1998) van participar en un baix nivell de conflicte amb l'Iraq ia fer complir les zones de prohibició de vols entre el nord i el sud iraquí. Aquestes zones van ser creades després de la guerra del Golf Pèrsic per protegir el Kurdistan Iraquià al nord i les zones del sud i van ser vistes pel govern iraquià com una violació de la seva sobirania.
(Kurdistan Iraquià)
A l'abril de 2001, el gabinet de Bush va donar el seu acord per utilitzar la intervenció militar a l'Iraq, per una influència desestabilitzadora per al flux de petroli als mercats internacionals de l'Orient Mitjà. Neoconservadors als Estats Units van demanar que es promogués un cop d'estat molt abans dels atacs de l'11 de setembre, amb l'esperança que un nou govern usés, "el petroli de l'Iraq per destruir el cartell de l'OPEP a través d'un augment massiu de la producció per sobre de les quotes OPEP. "Aquests plans van ser abandonats poc després de la invasió perquè l'ex-director de la Shell Oil Company, que havia estat acusat de la seva aplicació, es va negar a participar en indústria petroliera iraquiana.
Els Estats Units van iniciar al sud de l'Operació Focus com un canvi en la seva estratègia de resposta, augmentant el nombre global de les missions i la selecció d'objectius en tota la zones de prohibició de vols amb la finalitat de pertorbar l'estructura de comandament militar a l'Iraq.
Bibliografia
Irak: tres décadas de guerra-http://especiales.laverdad.es/irak-guerra/
Cronología de la guerra de Irak a diez años de su inicio-http://www.latercera.com
El guerrero accidental-http://www.abc.es
IRAQ CONTRA LA OCUPACIÓN-http://www.rebelion.org
La Guerra de Irak, una confrontación todavía inacabada-http://www.lne.es
3.Crisis del desarmament de l'Iraq i intel · ligència de la preguerra
El dijous 22 de maig de 2003 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va votar 14-0 a favor de l'aprovació de la resolució presentada per donar el poder de governar l'Iraq i d'utilitzar els seus recursos petroliers per a la reconstrucció del país als Estats Units i Regne Unido.54 la resolució 1483 va acabar amb gairebé 13 anys de sancions econòmiques originalment imposades després de la invasió iraquiana a Kuwait en 1990. La resolució aprova que el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, envieu un representant especial a treballar amb els administradors dels Estats Units i Gran Bretanya en la reconstrucció, l'ajuda humanitària i la creació d'un nou govern.
La resolució va crear un nou programa de fons per al desenvolupament de l'Iraq a través del qual es manejaran els recursos obtinguts de l'explotació del petroli. Els fons seran usats pels Estats Units i Gran Bretanya per reconstruir el país. Començarà la seva existència amb un dipòsit de mil milions de dòlars, fons transferits del compte "petroli per aliments" dels Estats Units. La resolució requereix una revisió cada any, pas requerit per Alemanya i França. Síria va estar absent de la reunió.
4.La seva invasió
La invasió de l'Iraq es va iniciar el dijous 20 de març del 2003 quan les forces nord-americanes van iniciar els primers bombardejos aeris sobre els objectius iraquians amb míssils tomahawks llançats des de vaixells i submarins. Mentre les forces nord-americà i britàniques van avançar des de Kuwait, els seus aliats kurds ho feien pel nord. El dimecres 9 d'abril els primers tancs nord-americà van entrar a Bagdad sense trobar molta resistència. El dijous 1 de maig de 2003 el president George W. Bush va declarar la fi dels principals combats.
Abans de la invasió el president Bush va prometre un traspàs ràpid del poder a un govern democràtic, començant per la redacció d'una constitució iraquiana.
Per dirigir la reconstrucció, es va crear l'Oficina per a la Reconstrucció i l'Assistència Humanitària. D'abril a maig de 2003, la ORHA ser guiada pel general Jay Garner, qui va ser reemplaçat més tard per l'administrador civil nord-americà Paul Bremer. Es va començar a compartir alguns poders amb un consell de govern provisional iraquià. El divendres 16 de maig les autoritats nord-americanes van abandonar el pla de donar autoritat a un govern civil iraquià electe i presentar davant l'ONU una resolució per donar als Estats Units i Gran Bretanya el poder d'aplicar sancions econòmiques a l'Iraq, permetent als països aliats explotar els recursos del petroli com a pagament per reconstruir l'Iraq
L'Autoritat Provisional de la Coalició va dividir l'Iraq, en tres zones de seguretat: una zona nord a la regió de Mossul-Kirkuk, una zona central a la regió Bagdad-Tikrit i una zona sud a la regió Bàssora-Nasiriya. Les zones nord i central estan guarnides per tropes nord-americanes i mentre la zona sud està guarnida per tropes poloneses i britàniques.
Bibliografia:
The US invasion of Iraq-http://www.iranreview.com
Iraq 10 years on-http://www.ft.com
Iraq War's 10th Anniversary: The Invasion-http://www.theatlantic.com
The Debate Over War with Iraq-http://americanhistory.about.com
Irak: tres décadas de guerra-http://especiales.laverdad.es/irak-guerra/
Cronología de la guerra de Irak a diez años de su inicio-http://www.latercera.com
El guerrero accidental-http://www.abc.es
IRAQ CONTRA LA OCUPACIÓN-http://www.rebelion.org
La Guerra de Irak, una confrontación todavía inacabada-http://www.lne.es
3.Crisis del desarmament de l'Iraq i intel · ligència de la preguerra
El dijous 22 de maig de 2003 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va votar 14-0 a favor de l'aprovació de la resolució presentada per donar el poder de governar l'Iraq i d'utilitzar els seus recursos petroliers per a la reconstrucció del país als Estats Units i Regne Unido.54 la resolució 1483 va acabar amb gairebé 13 anys de sancions econòmiques originalment imposades després de la invasió iraquiana a Kuwait en 1990. La resolució aprova que el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, envieu un representant especial a treballar amb els administradors dels Estats Units i Gran Bretanya en la reconstrucció, l'ajuda humanitària i la creació d'un nou govern.
La resolució va crear un nou programa de fons per al desenvolupament de l'Iraq a través del qual es manejaran els recursos obtinguts de l'explotació del petroli. Els fons seran usats pels Estats Units i Gran Bretanya per reconstruir el país. Començarà la seva existència amb un dipòsit de mil milions de dòlars, fons transferits del compte "petroli per aliments" dels Estats Units. La resolució requereix una revisió cada any, pas requerit per Alemanya i França. Síria va estar absent de la reunió.
4.La seva invasió
La invasió de l'Iraq es va iniciar el dijous 20 de març del 2003 quan les forces nord-americanes van iniciar els primers bombardejos aeris sobre els objectius iraquians amb míssils tomahawks llançats des de vaixells i submarins. Mentre les forces nord-americà i britàniques van avançar des de Kuwait, els seus aliats kurds ho feien pel nord. El dimecres 9 d'abril els primers tancs nord-americà van entrar a Bagdad sense trobar molta resistència. El dijous 1 de maig de 2003 el president George W. Bush va declarar la fi dels principals combats.
Abans de la invasió el president Bush va prometre un traspàs ràpid del poder a un govern democràtic, començant per la redacció d'una constitució iraquiana.
Per dirigir la reconstrucció, es va crear l'Oficina per a la Reconstrucció i l'Assistència Humanitària. D'abril a maig de 2003, la ORHA ser guiada pel general Jay Garner, qui va ser reemplaçat més tard per l'administrador civil nord-americà Paul Bremer. Es va començar a compartir alguns poders amb un consell de govern provisional iraquià. El divendres 16 de maig les autoritats nord-americanes van abandonar el pla de donar autoritat a un govern civil iraquià electe i presentar davant l'ONU una resolució per donar als Estats Units i Gran Bretanya el poder d'aplicar sancions econòmiques a l'Iraq, permetent als països aliats explotar els recursos del petroli com a pagament per reconstruir l'Iraq
L'Autoritat Provisional de la Coalició va dividir l'Iraq, en tres zones de seguretat: una zona nord a la regió de Mossul-Kirkuk, una zona central a la regió Bagdad-Tikrit i una zona sud a la regió Bàssora-Nasiriya. Les zones nord i central estan guarnides per tropes nord-americanes i mentre la zona sud està guarnida per tropes poloneses i britàniques.
Bibliografia:
The US invasion of Iraq-http://www.iranreview.com
Iraq 10 years on-http://www.ft.com
Iraq War's 10th Anniversary: The Invasion-http://www.theatlantic.com
The Debate Over War with Iraq-http://americanhistory.about.com
5.Formació d'un govern provisional
El 2003 es va crear l'Organització per a la Reconstrucció i Ajuda Humanitària de l'Iraq o oficina per a la Reconstrucció i Assistència Humanitària (ORHA). Va ser una organització instal · lada de manera provisional a l'Iraq per cobrir les necessitats i restablir el país dels desastres provocats després de la invasió provocada per la coalició multinacional liderada pels Estats Units. Va ser instal · lada a l'Iraq després de la invasió. Va ser únicament dirigida per l'ex militar, el General Jay Garner i després d'uns mesos va ser reemplaçada per l'Autoritat Provisional de la Coalició (CPA) dirigida per l'administrador civil Paul Bremer.5.1.La Zona Verda
La Zona Verda consisteix en una àrea de cinc quilòmetres, des de la riba del riu Tigris fins als antics monuments que Saddam va manar construir per commemorar la guerra amb l'Iran. En el seu interior hi havia nombroses oficines administratives, les principals residències dels funcionaris del nou govern, hotels d'allotjament per als periodistes que arribaven de l'estranger, etc. La Zona també va comptar amb la seva pròpia estació de ràdio, pistes esportives, piscines, bars i restaurants.
Tot i estar protegides per gruixudes parets de formigó, armament pesat i milers de soldats, els milicians iraquians no van deixar de llançar coets o projectils de morter contra la Zona Verda.
Bibliografia
Zona Verde, Bagdad-http://www.elmundo.es
LECCIONES IDENTIFICADAS EN EL CONFLICTO DE IRAK-http://www.ieee.es
Irak asume el control de la Zona Verde de Bagdad-http://www.eldiariomontanes.es
Naciones Unidas en Irak: su papel en la reconstrucción-http://www.realinstitutoelcano.org
Acción humanitaria:concepto y evolución-http://www.dicc.hegoa.ehu.es
6.Eleccions i govern de transició
El dilluns 28 de juny de l'any anterior, Bremer, en representació del govern dels Estats Units, va lliurar la sobirania al govern iraquià. Durant diversos mesos, els Estats Units van sostenir que tenien la intenció de convocar una assemblea constituent, composta per iraquians influents i considerats com a autoritats. Els llocs locals i regionals són triats per un selecte grup en un intent per evitar l'elecció de persones que s'oposen a la presència dels Estats Units i Gran Bretanya.
(Ciutadans iraquians mostren els seus dits amb tinta lila, fent saber que han votat en les eleccions de desembre de 2005)
7.Guerra civil i govern iraquià permanent
Els Estats Units va començar l'entrenament de les forces policials, va desplegar per tot el país de forces paramilitars nord-americans i va iniciar la creació del nucli d'un nou exèrcit al voltant de forces kurdes i antics comandaments mitjans de l'exèrcit d'Hussein. L'establiment d'un nou govern civil a l'Iraq és complicat per les diferències religioses.
Durant la invasió, els Estats Units va declarar dissolts l'exèrcit i les forces de seguretat iraquianes, acusant-les d'estar corruptes i sota el control dels fidels a Hussein. Davant la incapacitat de controlar la situació s'han vist obligats a tornar a reclutar un gran nombre d'efectius de tots els rangs.
7.1. Execució de Saddan Hussein
El diumenge 5 de novembre de 2006, després de dos anys de judici Hussein va ser condemnat "a morir a la forca" per l'Alt Tribunal Penal iraquià, que el va trobar culpable d'haver comès un crim contra la Humanitat, per l'execució de 148 xiïtes de el llogaret de Dujail el 1982, també se li atribueix la responsabilitat per l'atac químic a Halabja (1988), l'aixafament de la rebel · lió xiïta (1991), la guerra contra l'Iran (1980-88), i la invasió de Kuwait (1990 ).
Saddam Hussein va ser executat el dissabte 30 de desembre de 2006. Va ser penjat pel càrrec de crims contra la humanitat.
Després de la seva execució van circular per internet vídeos (captats amb telèfons mòbils) que mostraven el moment en què Saddam Hussein era penjat.
Video ahorcamiento Saddan Husein
8.Tropes nord-americanes
El nombre de morts i ferits es va disparar a màxims a causa de l'ofensiva insurgent, tant en víctimes civils i forces de seguretat iraquianes com a baixes de les tropes estrangeres. Les baixes iraquianes s'estima que durant aquest any van morir de manera violenta 1.800 membres de les forces de seguretat iraquianes i més de 17.000 civils.
Ciutats com Bagdad, Mossul, Kirkuk, Najaf, Tikrit o Baquba van ser escenari d'atemptats i enfrontaments constants.
En el seu discurs a la nació del dimecres 10 gener, 2007 George Bush va declarar que la prioritat més urgent per a l'èxit a l'Iraq era la seguretat i va anunciar l'enviament de 21.500 soldats i $ 1.2 milions.
A principis de 2007, el primer ministre britànic Tony Blair va anunciar les tropes britàniques i lliurar el maneig de la seguretat als iraquians. Al juliol el primer ministre danès Anders Fogh Rasmussen va anunciar també la retirada de 441 soldats danesos de l'Iraq.
La seguretat de la Zona Verda va quedar en entredit quan el divendres 13 d'abril, un atacant suïcida va aconseguir arribar fins a la cafeteria del Parlament que va provocar la mort de tres legisladors iraquians i va causar ferides a 23 persones més.
Particular impacte va tenir el cas de Faluya, on diversos agents d'intel · ligència nord-americana van ser incinerades i les seves restes penjats d'un pont de la ciutat, el que desencadenaria una forta contraofensiva militar nord-americana sobre aquesta ciutat. Els atacs de la resistència se succeeixen diàriament, havent superat la xifra de 2.600 militars nord-americans i més de cent d'altres nacionalitats.
El 8 d'abril de 2004 va començar una campanya desestructurada i espontània de segrestos de ciutadans de les nacions invasores, com a mesura de pressió perquè els Estats Units i els seus aliats militars abandonin el territori iraquià. Amb la retenció de tres japonesos, vuit sud-coreans i dos israelians àrabs. La xifra de retinguts va superar els 40 i els països de la coalició comminen als seus ciutadans civils a abandonar l'Iraq. De fet les tropes filipines es van retirar totalment del territori iraquià després de negociar amb un grup de la resistència l'alliberament d'un dels seus ciutadans.
La diferenciació que fan els nord-americans entre guerra d'escamot i terrorisme és difusa i es tendeix a considerar que tot moviment armat de resistència al món és, per definició, "terrorista".
14.Retir de les tropes, fi de la guerra i Operació Nou Alba
El divendres 27 de febrer de 2009 el actualment president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar la retirada de les seves tropes per al dia dimarts 31 d'agost de 2010, encara quedarien 50.000 soldats fins al dissabte 31 de desembre de 2011.
El dijous 19 agost, 2010 Estats Units va retirar gairebé totes les seves tropes de combat de l'Iraq, deixant al país només 56.000 efectius de combat. Barack Obama va començar a posar fi a la intervenció dels Estats Units en la Guerra de l'Iraq, la resta de les tropes de combat es retirarien en el termini previst legalment pel tractat signat per l'anterior president nord-americà George W. Bush i el govern iraquià on van establir la retirada amb dues setmanes al termini previst.
El dimarts 31 agost, 2010 Estats Units va retirar els seus últims efectius de combat de l'Iraq i va posar fi oficialment a la seva missió de combat en la guerra. Van quedar cinquanta mil efectius militars nord-americans en missions d'intel · ligència i suport logístic i d'entrenament a les forces de seguretat iraquianes.
Aquesta decisió d'Obama de donar fi a la guerra per passar a una nova fase a l'Iraq d'ajuda per aconseguir la pau i el retorn de la sobirania a l'Iraq és coneguda com Operació Nueva Alba i aquesta comandada pel General Lloyd Austin per a l'entrenament de les tropes iraquianes contra el terrorisme i la insurgència iraquiana. L'operació va començar el dimecres 1 de setembre de l'any 2010 i s'estendria fins al dissabte 31 de desembre de l'any 2011.
15.Dades i xifres que va deixar la guerra de l'Iraq
En l'àmbit social l'escalada de violència ha provocat una desocupació del 50%, un trauma psicològic que afecta dos de cada cinc iraquians, una suma de més de 2 milions de joves vídues i que el 75% dels nens hagin desertat de l'activitat escolar i es vegin exposats a la prostitució i el treball esclau.
En els 9 anys de guerra i ocupació 1.600.000 iraquians van ser desplaçats de les seves llars, 151.000 civils van ser assassinats, d'altra banda en la guerra el govern nord-americà va gastar 3 bilions de dòlars.
En l'àrea dels serveis públics i les necessitats de la població i infraestructura els ciutadans iraquians han de viure en l'escassetat de l'electricitat, mals serveis d'aigua potable i clavegueres i els possibles acomiadaments d'empleats públics. Molts nens pateixen malalties per problemes de clavegueres i les escombraries acumulades en les zones.
8.Tropes nord-americanes
El nombre de morts i ferits es va disparar a màxims a causa de l'ofensiva insurgent, tant en víctimes civils i forces de seguretat iraquianes com a baixes de les tropes estrangeres. Les baixes iraquianes s'estima que durant aquest any van morir de manera violenta 1.800 membres de les forces de seguretat iraquianes i més de 17.000 civils.
En el seu discurs a la nació del dimecres 10 gener, 2007 George Bush va declarar que la prioritat més urgent per a l'èxit a l'Iraq era la seguretat i va anunciar l'enviament de 21.500 soldats i $ 1.2 milions.
A principis de 2007, el primer ministre britànic Tony Blair va anunciar les tropes britàniques i lliurar el maneig de la seguretat als iraquians. Al juliol el primer ministre danès Anders Fogh Rasmussen va anunciar també la retirada de 441 soldats danesos de l'Iraq.
La seguretat de la Zona Verda va quedar en entredit quan el divendres 13 d'abril, un atacant suïcida va aconseguir arribar fins a la cafeteria del Parlament que va provocar la mort de tres legisladors iraquians i va causar ferides a 23 persones més.
9.Nacions participants
La Força Multinacional que era una organització militar liderada pels Estats Units creada el el 14 de maig del 2004 per substituir la Combined Joint Task Force juliol.
Els mitjans de comunicació als Estats Units han promogut l'ús de l'expressió "Coalició dirigida pels Estats Units" per descriure aquesta força, al voltant del 93% de les tropes desplegades pertanyen a aquest país. La majoria de les altres nacions han confinat als seus homes en les seves bases a causa de la violència generalitzada.
Països integrats: Ucraïna, Estats Units, Afganistan, Albània, Austràlia, Azerbaijan, Alemanya, Bulgària, Colòmbia, República Txeca, Dinamarca, El Salvador, Eritrea, Estònia, Etiòpia, Geòrgia, Hongria, Itàlia, Japó, Corea del Sud, Latvia, Lituània, Macedònia , Països Baixos, Nicaragua, Filipines, Polònia, Romania, Eslovàquia, Espanya, Turquia, Regne Unit, República Dominicana i Uzbekistan.
10.Grups armats iraquians
En els primers mesos de l'ocupació de l'Iraq, dotzenes d'iraquians van ser tirotejats en manifestacions anti-nord. Sayed Mohammed Baqir al-Hakim va comentar: "A nosaltres no ens espanten les tropes britàniques i nord-americans. Aquest país vol preservar la seva sobirania, i les forces de la coalició han de marxar."
Va començar a registrar una mitjana d'una mort diària de membres de les forces nord-americanes i britàniques, en atacs amb franctiradors, bombes suïcides i emboscades.
Particular impacte va tenir el cas de Faluya, on diversos agents d'intel · ligència nord-americana van ser incinerades i les seves restes penjats d'un pont de la ciutat, el que desencadenaria una forta contraofensiva militar nord-americana sobre aquesta ciutat. Els atacs de la resistència se succeeixen diàriament, havent superat la xifra de 2.600 militars nord-americans i més de cent d'altres nacionalitats.
L'ofensiva dels rebels iraquians ha colpejat a les tropes nord-americanes i els seus aliats. També s'han vist entorpides les tasques de construcció d'infraestructura que avancen els contractistes estrangers a oleoductes, terminals petrolieres del Golf Pèrsic i les rutes de subministraments per a les tropes invasores que són transportats per ferrocarril.
Part de l'estratègia de la resistència consisteix a sabotejar la logística de les tropes ocupants. Els Estats Units van tenir la intenció de reconstruir ràpidament la infraestructura petroliera iraquiana perquè la producció, ara en mans de contractistes nord-americans, Entre alguns dels grups que reivindiquen els atacs contra l'ocupació de la coalició i el sabotatge figuren el Front Nacional Iraquià dels Fedaïns de Saddam, el Partit Serp i el Retorn.
12.Crisi humanitària
Els índexs de malnutrició s'han disparat del 19% previ a la invasió d'una mitjana del 28% quatre anys després.
En un informe "Els civils sense protecció: el continu empitjorament de la crisi humanitària a Iraq" va dir que milions d'iraquians es troben en una situació desastrosa que està empitjorant. La Creu Roja va dir que els hospitals i altres serveis importants estan dramàticament curts de personal, ja que més de la meitat dels metges han abandonat el país.
1.944 civils i almenys 174 soldats i policies van ser assassinats el maig de 2007, un augment del 29% respecte a les morts de civils durant abril. Les estimació del govern iraquià sobre el nombre de morts de civils ha estat sempre més baixos que els informes d'investigadors independents. Els atacs amb morters a la capital s'estan convertint en letals.
La majoria dels aproximadament 20 cadàvers per dia trobats per la policia entre juny i juliol de 2007 portaven els ulls embenats i trets a l'estil execució. La policia atribueixen aquestes morts als esquadrons de la mort sunnites i xiïtes. D'acord amb fonts mèdiques a Bagdad, molts també han mostrat senyals de tortura i mutilació.
11.Pèrdues humanes
El General nord-americà Tommy Franks va estimar que s'havia produït 30.000 baixes iraquianes a partir del dimecres 9 d'abril de 2003.
Al desembre de 2005 el president Bush diu que hi ha 30.000 iraquians morts. El portaveu de la Casa Blanca Scott McClellan va dir més tard que "no era una estimació oficial del Govern".
- Ministeri de Salut iraquià. El seu informe estima que 151.000 morts estan relacionades amb la violència (95% marge d'incertesa, 104.000-223.000) entre de març de 2003 i juny de 2006.
- Nacions Unides va trobar que 34.452 morts violentes de civils van ser reportades per dipòsits de cadàvers, hospitals i les autoritats municipals en 2006.
- Ministres iraquians de Salut, de Defensa i de l'Interior diuen que 14.298 civils, 1.348 policies i 627 soldats van ser assassinats el 2006.
- Iraq Body Count projecte (IBC) ha documentat entre 73.264-79.869 morts violentes de civils no combatents des del començament de la guerra fins al 20 setembre 2007.
- Enquesta Lancet 2006 de víctimes de la guerra de l'Iraq calcula que en 654.965 els iraquians morts (rang de 392.979-942.636) des de març de 2003 fins a finals de juny de 2006.
- Investigació de l'Opinió d'enquesta empresarial (ORB) realitzada a l'agost de 2007 va estimar en 1.220.580 les morts violentes a causa de la guerra de l'Iraq (rang de 733.158-1446063).
12.Crisi humanitària
Els índexs de malnutrició s'han disparat del 19% previ a la invasió d'una mitjana del 28% quatre anys després.
En un informe "Els civils sense protecció: el continu empitjorament de la crisi humanitària a Iraq" va dir que milions d'iraquians es troben en una situació desastrosa que està empitjorant. La Creu Roja va dir que els hospitals i altres serveis importants estan dramàticament curts de personal, ja que més de la meitat dels metges han abandonat el país.
La majoria dels aproximadament 20 cadàvers per dia trobats per la policia entre juny i juliol de 2007 portaven els ulls embenats i trets a l'estil execució. La policia atribueixen aquestes morts als esquadrons de la mort sunnites i xiïtes. D'acord amb fonts mèdiques a Bagdad, molts també han mostrat senyals de tortura i mutilació.
Bibliografia
Red Cross cuts Iraq staffing levels-http://www.dailymail.co.uk/
Report of the International Committee of the Red Cross (ICRC)-http://cryptome.org
War in Iraq - International Red Cross and Red Crescent Movement-http://www.redcross.int/
Voices from Iraq - International Red Cross and Red Crescent-http://www.redcross.int/
Red Cross: Iraq War Isn't Over-http://stupidest.wordpress.com/
13.Abusos de drets humans
13.1 Insurgents i grups terroristes
El 8 d'abril de 2004 va començar una campanya desestructurada i espontània de segrestos de ciutadans de les nacions invasores, com a mesura de pressió perquè els Estats Units i els seus aliats militars abandonin el territori iraquià. Amb la retenció de tres japonesos, vuit sud-coreans i dos israelians àrabs. La xifra de retinguts va superar els 40 i els països de la coalició comminen als seus ciutadans civils a abandonar l'Iraq. De fet les tropes filipines es van retirar totalment del territori iraquià després de negociar amb un grup de la resistència l'alliberament d'un dels seus ciutadans.
La diferenciació que fan els nord-americans entre guerra d'escamot i terrorisme és difusa i es tendeix a considerar que tot moviment armat de resistència al món és, per definició, "terrorista".
14.Retir de les tropes, fi de la guerra i Operació Nou Alba
El divendres 27 de febrer de 2009 el actualment president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar la retirada de les seves tropes per al dia dimarts 31 d'agost de 2010, encara quedarien 50.000 soldats fins al dissabte 31 de desembre de 2011.
El dijous 19 agost, 2010 Estats Units va retirar gairebé totes les seves tropes de combat de l'Iraq, deixant al país només 56.000 efectius de combat. Barack Obama va començar a posar fi a la intervenció dels Estats Units en la Guerra de l'Iraq, la resta de les tropes de combat es retirarien en el termini previst legalment pel tractat signat per l'anterior president nord-americà George W. Bush i el govern iraquià on van establir la retirada amb dues setmanes al termini previst.
El dimarts 31 agost, 2010 Estats Units va retirar els seus últims efectius de combat de l'Iraq i va posar fi oficialment a la seva missió de combat en la guerra. Van quedar cinquanta mil efectius militars nord-americans en missions d'intel · ligència i suport logístic i d'entrenament a les forces de seguretat iraquianes.
Aquesta decisió d'Obama de donar fi a la guerra per passar a una nova fase a l'Iraq d'ajuda per aconseguir la pau i el retorn de la sobirania a l'Iraq és coneguda com Operació Nueva Alba i aquesta comandada pel General Lloyd Austin per a l'entrenament de les tropes iraquianes contra el terrorisme i la insurgència iraquiana. L'operació va començar el dimecres 1 de setembre de l'any 2010 i s'estendria fins al dissabte 31 de desembre de l'any 2011.
15.Dades i xifres que va deixar la guerra de l'Iraq
En l'àmbit social l'escalada de violència ha provocat una desocupació del 50%, un trauma psicològic que afecta dos de cada cinc iraquians, una suma de més de 2 milions de joves vídues i que el 75% dels nens hagin desertat de l'activitat escolar i es vegin exposats a la prostitució i el treball esclau.
En els 9 anys de guerra i ocupació 1.600.000 iraquians van ser desplaçats de les seves llars, 151.000 civils van ser assassinats, d'altra banda en la guerra el govern nord-americà va gastar 3 bilions de dòlars.
En l'àrea dels serveis públics i les necessitats de la població i infraestructura els ciutadans iraquians han de viure en l'escassetat de l'electricitat, mals serveis d'aigua potable i clavegueres i els possibles acomiadaments d'empleats públics. Molts nens pateixen malalties per problemes de clavegueres i les escombraries acumulades en les zones.
