1.Antecedents al procés independentista
Van existir revolucions però que no formen part del moviment independentista hispanoamericà, com Guillem de Lampart a Mèxic (1640-1643), Revolucions dels Comuneros a Paraguai (1721-1735), la de Juan Francisco de Lleó contra el monopoli de la Companyia Guipuscoana a Veneçuela (1748), l'aixecament maia liderat per Jacinto Canek a Yucatán (Mèxic) el 1761 i l'aixecament quítxua-aimara liderat per José Gabriel Túpac Amaru en el Cuzco (Perú), entre 1780 i 1781, i la Revolució dels comuners a Socors.
1.2 En Espanya
Per part de la monarquia espanyola es van desenvolupar plans per donar una independència total als virregnats americans durant els anys 1804 i 1806, però que es van veure interromputs per successos dramàtics de la política europea espanyola sota el regnat de Carles IV d'Espanya.
1.3 Internacionals
La Guerra de la Independència dels Estats Units recolzada per Espanya i França.
La revolució dels Estats Units que va culminar amb la seva independència d'Anglaterra
La revolució francesa que va proclamar la igualtat de tots els francesos i els seus drets fonamentals.
Les Invasions Angleses en el Riu de la Plata, el 1806 i 1807.
Els intents de l'Imperi britànic per ocupar territoris continentals sud-americans com l'atac britànic sobre Cuba i Cartagena d'Índies en la Guerra de l'orella de Jenkins (1741).
Bibliografia
Independència Hispanoamericana-http://www.buenastareas.com
Lluita per la Independència Hispanoamericana-http://www.monografias.com
INDEPENDÈNCIA HISPANOAMERICANA I-http://quiron.wordpress.com
Revol hispanoamericanes-http://www.slideshare.net
2.Fonaments del procés independentista
2.1 En Hispanoamèrica
El descontentament de la població americana, en els criolls, que volien la independència per canviar un sistema colonial. Els criolls volien dirigir el poder polític i desenvolupar lliurement les seves activitats comercials (lliure mercat)
Les províncies americanes van formar Juntes de Govern en cada país, l'objectiu va ser primer governar i posteriorment substituir a l'estat espanyol.
Quan la constitució espanyola va entrar en vigor novament el 1820, els criolls, liderats per Agustín d'Iturbide van canviar de bàndol, i van passar de defensar la unitat de la Monarquia Espanyola a lluitar per la independència.
2.2 En Espanya
El govern d'Espanya estava immers en les guerres napoleòniques. En 1768, els regnes americans ja havien estat minvats a una condició colonial per les reformes borbòniques del Imperi Espanyol. El buit de govern a Espanya, causat per la guerra amb Napoleó i la revolució del constitucionalisme espanyol, va obrir l'oportunitat per hispanoamericana, formada per criolls europeus, donessin impuls i sostinguessin el moviment.
Bibliografia
INDEPENDÈNCIA HISPANOAMERICANA I LLUITA DE CLASSES-http://old.kaosenlared.net
La independencia de Hispanoamérica-http://www.icarito.cl
LA INDEPENDÈNCIA D'HISPANOAMÈRICA, UN PROCÉS SINGULAR-http://institucional.us.es
Els orígens de la independència hispanoamericana-http://www.slideshare.net
3 La formació dels estats americans
3.1 Inici: les juntes autònomes americanes
Allò va desencadenar l'aixecament dels pobles d'Espanya conegut com a Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) contra l'ocupació Napoleònica, i de la creació de Juntes d'autogovern a la península.
L'any 1808, l'Ajuntament de Mèxic es va erigir en la primera Junta autònoma americana, amb el suport inclusivament del virrei de Nova Espanya José d'Iturrigaray, però va ser dissolt i va concloure amb l'empresonament dels membres de l'ajuntament i la destitució d'Iturrigaray.
3.2 Radicalització: congressos constituents i declaracions d'independència
L'eliminació de la dinastia dels Borbons del tron espanyol per part de Napoleó va desencadenar una crisi política a tot l'imperi. Les províncies peninsulars van respondre a la crisi mitjançant l'establiment de juntes autònomes. No obstant això, ja que no hi havia una autoritat central i la majoria de les juntes no reconèixer la pretensió d'unes poques juntes a la península de ser la representació de tota la monarquia en el seu conjunt.
Es van crear Junta Suprema i Central de Govern d'Espanya i d'Índies, el 25 de setembre de 1808. Es va convenir que els regnes tradicionals de la península enviarien dos representants a aquesta Junta Central i que els regnes d'ultramar podrien enviar un representant cada un. Aquests "regnes" es defineixen com els virregnats de: Nova Espanya, Perú, Nova Granada i Buenos Aires, i les capitanies generals independents de: l'illa de Cuba, Puerto Rico, Guatemala, Xile, Província de Veneçuela, i les Filipines.
Diverses grans ciutats importants es van quedar sense cap representació directa en la Junta Suprema. En particular Quito i Chuquisaca (La Plata o Sucre). La Junta Suprema va demanar la celebració d'un "Corts extraordinàries i generals de la nació espanyola". L'esquema de les eleccions per a les Corts era més equitatiu i proporcionat.
La dissolució de la Junta Suprema el 29 gener 1810 va desencadenar una nova onada de juntes a Amèrica. L'ocupació francesa al sud d'Espanya va obligar la Junta Suprema a buscar refugi a l'illa-ciutat de Cadis. La Junta, desacreditada, se substitueix per una més petita, de cinc persones del consell, anomenat Consell de Regència d'Espanya i Índies.
Bibliografia
Juntes autonòmiques americanes-sites.google.com
Junta Central i Consell de Regència-http://pares.mcu.es
CONCEPTE DE LA JUNTA SUPREMA CENTRAL-juntassupremasyprovinciales
El Consell de Regència d'Espanya i Índies als Americans Espanyols.-http://www.banrepcultural.org
4 Desenvolupament del conflicte
5 Conseqüències
4 Desenvolupament del conflicte
4.1 Exèrcit realista
Són les forces armades formades principalment per espanyols europeus i americans, i emprades per a la defensa de la monarquia espanyola durant la revolució independentista hispanoamericana en el primer terç del segle XIX.
Els espanyols peninsulars ocupaven els llocs de caps de govern i també els llocs d'alt rang.
Uns dels principals caps del moviment realista van ser:
1.Río de la Plata y Paraguay/2.Chile, Alto y Bajo Perú/
3.Nueva Granada, Venezuela y Quito/4.Nueva España, Guatemala, Cuba y Puerto Rico
4.2 Patriotes
Pàtria i Patriotes és la forma comuna com es van cridar a si mateixos els combatents a favor de la independència hispanoamericana. Els primers moviments patriotes apareixen en les colònies americanes després de la invasió de Napoleó a Espanya en 1808.
Uns dels principals libertadores i líders independentistes vares ser:
1.Nueva Granada,Venezuela y Quito/2.Río de la Plata, Uruguay y Paraguay
3.Chile, Perú y Bolivia/4.México y Guatemala
5 Conseqüències
5.1 Mortalitat
El Terror practicat per ambdós bàndols, alternança de la victòries d'un i altre bàndol, l'exili i desplaçament de poblacions, l'enorme prolongació en el temps que va produir una completa ruïna de les ciutats hispanoamericanes per la pèrdua de capitals i béns, paràlisi del comerç i activitats productives
Nueva España
años 1810-1821: 400.000 - 500.000 (mexicans i espanyols)
Nueva Granada,Venezuela y Quito
La població de Veneçuela cau a 100.000 des de 300.000 en 15 anys des de 1810.
Río de la Plata, Uruguay y Paraguay
Sense dades de moment
Xile i Perú
Sense dades de moment
5.2 Conseqüències per a Hispanoamèrica
Va desaparèixer el monopoli comercial
Empobriment de moltes regions que no podien competir amb les indústries d'Europa. No es van realitzar canvis en l'estructura administrativa (Uti possidetis), que va ser la causa de la fragmentació dels països naixents.
Els 6 països independents que es van crear van ser:
- Primer Imperio Mexicano
- Gran Colombia
- Provincias Unidas del Río de la Plata
- Chile
- Perú
- Bolivia
La Batalla d'Ayacucho, de Martín Tovar i Tovar. Lliurada el 9 de desembre de 1824, va marcar la fi de les guerres d'independència a Sud-amèrica.
5.3. Països desapareguts proclamats autònoms en les guerres
- L'Imperi Mexicà, és abolit el 1823 i dóna origen als Estats Units Mexicans.
- Gran Colòmbia.
- Veneçuela es produeix durant la Revolució del 19 d'abril de 1810 i l'any següent, el 5 de juliol de 1811, es realitza la Signatura de l'Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela.
- Revoltes de Santa Fe de Bogotà el 20 de juliol de 1810 i de Cartagena d'Índies el 22 de maig, vegeu Pàtria Babau).
- Panamà es proclama la Independència de Panamà el 28 novembre 1821
- Estat de Quito proclamada la seva autonomia el 10 d'agost de 1809 i novament proclamada el 2 d'agost de 1810, i és incorporat a la Gran Colòmbia després de la batalla de Pichincha 24 maig 1822).
- Províncies Unides del Riu de la Plata
- El 1814 es crea la Província Oriental formant part de les Províncies del Riu de la Plata
- Independència d'Argentina (proclamada el 9 de juliol de 1816,
5.4. Països independents fora de les guerres
El Uruguai forma part del Riu de la Plata i és incorporat al Brasil. Es van donar origen als 16 estats hispanoamericans: Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Xile, Equador, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela. La República Dominicana seguirà formant part d'Espanya fins l'any 1821.
1828 - Uruguai s'independitza del Brasil.
Les Províncies Unides del Centre d'Amèrica es forma en separar l'Imperi mexicà i des de l'any 1824 es diu República Federal de Centreamèrica:
Costa Rica, primer entre 1829 i 1831 i definitivament el 1838.
Nicaragua a l'abril de 1838.
Guatemala a l'abril de 1839.
Hondures el 1839.
El Salvador el 1839
La República Dominicana s'independitza d'Espanya com a Estat Independent de l'Haití Espanyol al desembre de 1821 i és annexada per Haití al febrer de 1822.
Després de la signatura del Tractat de París (1898), Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam quedar sota control dels Estats Units.
Cuba va aconseguir la seva independència el 20 de maig de 1902. Puerto Rico continua sent un Estat Lliure Associat als Estats Units.
Panamà s'independitza d'Espanya el 28 novembre 1821.
Bibliografia
La invasión y sus consecuencias ( Guerra Hispanoamericana)-http://www.slideshare.net
La guerra hispanoamericana-http://edgarex.blogspot.es
5.5 Conseqüències per a Espanya
Amb la Revolució de 1830 els projectes militars del govern espanyol per a la reconquesta de hispanoamérica van tenir el seu final l'any 1833, amb la mort del monarca Ferran VII. En morir Ferran VII el Regne d'Espanya va continuar el seu propi procés polític immers de guerres civils (Primera Guerra Carlista), quedant com una potència de segon ordre entre els estats europeus.
5.6. Expulsió dels espanyols
Hi ha dues formes predominants de l'exili, la primera va ser l'exili producte de les circumstàncies de la guerra, i la segona l'exili obligat per lleis d'expulsió en contra dels espanyols per part dels governs hispanoamericans immersos en la guerra, i que es va estendre més enllà de la conclusió del conflicte.
5.7.Negociaciones de pau i reconciliació
Durant el regnat d'Isabel II d'Espanya es va iniciar una nova etapa de relació internacional. Les Corts Generals del regne autoritzen en data 4 desembre 1836 la renúncia de la corona espanyola a qualsevol dret territorial i de sobirania, i els territoris de la constitució de Cadis de 1812 es van reconèixer independents
