1-HISTÒRIA
Al segle XI, amb Guillermo, duc de Normandia, a Anglaterra s'inicia la "Cúria Regis" (Gran Consell), on es formava una assemblea representativa, formada per barons i alts dignataris de l'Església. Aquesta assemblea serà l'antecedent històric més antic de l'actual Parlament anglès.
El Gran Consell en 1254, va ampliar la seva base representativa, acceptant a dos representants dels cavallers de cada un dels comtats. En 1265, Simó de Montfort, líder del Consell, amplia la seva integració convocant els representants de les ciutats i dels burgs com noves forces. En 1295 el Parlament es consolida i es formarà amb representants de tots els estaments: barons, prelats, cavallers i burgesos. El Parlament es va formar per mostrar l'aliança i fusió pràctica de nobles i burgesos amb l'objectiu de preservar els seus privilegis, controlar i limitar el poder del monarca.
2-El parlament durant el regnat d'Enrique III: 1216-65
Quan Enrique III va aconseguir la majoria d'edat i assumeix el control molts dels nobles es van veure afectats per no consultar per a la presa de decisions. La decisió d'Enrique de recolzar la invasió papal de Sicília, va provocar que, en 1258, set barons importants forcessin a Enrique a jurar les Provisions d'Oxford, per abolir la monarquia absoluta anglo-normanda.
Durant els anys següents, els partidaris de Monfort i els partidaris del rei van agafar més importància. Tots dos bàndols van començar a formar exèrcits. A la Batalla de Lewes el 14 de maig de 1264, Enrique va ser derrotat i fet presoner per l'exèrcit de Montfort. En 1264, Montfort va convocar el primer parlament de la història d'Anglaterra sense una autorització real prèvia. Els arquebisbes, bisbes, abats, comtes i barons van ser convocats. Es va convocar per consolidar la posició de Montfort com el governador legítim del regne.
Montfort va ser derrotat i assassinat a la Batalla d'Evesham el 1265. L'autoritat d'Enrique va ser restaurada i les Provisions d'Oxford es van oblidar. No obstant això la decisió de Montfort de convocar cavallers i burgesses al seu parlament va marcar una emergència irreversible del gentry com una força en la política. Des de llavors, els monarques no els podien ignorar, el que explica la decisió d'Enrique de convocar els Comuns a diversos dels seus parlaments de després de 1265.
A partir del regne d'Eduardo, l'autoritat del Parlament Anglès dependria de la força o debilitat del monarca incumbent.
Bibliografia:
Cámara de los Comunes del Reino Unido-http://es.wikipedia.org
Cámara de los Comunes-http://www.laguia2000.com
El Parlamento Inglés-http://www.joseacontreras.net
5-Revolució anglesa
Regnat de Carles I d'AnglaterraEn 1603 mor Isabel I d'Anglaterra sense descendents. Jacobo, fill de Maria I d'Escòcia, puja al tron com el primer rei Estuardo d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. La seva falta de tacte amb el Parlament desemboca en un llarg conflicte amb la successió al tron del seu fill Carles I. Durant aquest regnat se succeeixen dues guerres civils entre els partidaris del rei i els del Parlament.
Les noces del rei Carles amb Enriqueta Maria de França, va provocar la ira dels seus súbdits protestants perquè la reina era catòlica. Aquestes creences van enfrontar amb el Parlament. Quan les arques del govern van començar a buidar-se, Carlos, es va veure forçat a reunir el que es va denominar el «Parlament llarg» amb la finalitat de recaptar fons. l Parlament es va dividir entre els que estaven a favor del rei, i els que no ho estaven, provocant una guerra civil el 1642.
Primera guerra civil anglesa
L'enfrontament entre el poder parlamentari i el poder real va finalitzar amb el triomf del parlament. Moderant el rei la seva política absolutista i veient-controlat pel Parlament.
El rei va aprovar nombroses lleis anti-absolutistes. Es va eliminar la Cort de la Cambra estelada, es va retirar el poder al rei de dissoldre el parlament i es va condemnar a mort a William Laud, arquebisbe de Canterbury i al comte de Strafford, gran aliat del rei.
Segona guerra civil anglesa
Les disputes entre els partidaris del rei Carles I i els del «Parlament llarg» es van mantenir. L'escàs suport monàrquic va cessar quan el rei va escapar, es va aliar amb els escocesos i va desencadenar de nou la guerra civil en 1648.
Protectorat dels Cromwell
La necessitat que l'exèrcit controlés la situació va provocar aviat que la República es convertís en una dictadura militar comandada per Cromwell. Va abolir la Cambra dels Lords i va centrar el seu poder en l'exèrcit i la Cambra dels Comuns. Una de les lleis més significatives d'aquest període van ser les Actes de Navegació.
.jpg)
Bibliografia
Los rituales ingleses tras el Acta de Unión de 1813-http://cubamason.foroactivos.net
¿Qué es el Acta de Unión de 1707?-http://www.muyinteresante.es
Act of Union-http://global.britannica.com
Act of Union (1801)-http://www.historytoday.com
2-El parlament durant el regnat d'Enrique III: 1216-65
Durant els anys següents, els partidaris de Monfort i els partidaris del rei van agafar més importància. Tots dos bàndols van començar a formar exèrcits. A la Batalla de Lewes el 14 de maig de 1264, Enrique va ser derrotat i fet presoner per l'exèrcit de Montfort. En 1264, Montfort va convocar el primer parlament de la història d'Anglaterra sense una autorització real prèvia. Els arquebisbes, bisbes, abats, comtes i barons van ser convocats. Es va convocar per consolidar la posició de Montfort com el governador legítim del regne.
Montfort va ser derrotat i assassinat a la Batalla d'Evesham el 1265. L'autoritat d'Enrique va ser restaurada i les Provisions d'Oxford es van oblidar. No obstant això la decisió de Montfort de convocar cavallers i burgesses al seu parlament va marcar una emergència irreversible del gentry com una força en la política. Des de llavors, els monarques no els podien ignorar, el que explica la decisió d'Enrique de convocar els Comuns a diversos dels seus parlaments de després de 1265.
Bibliografía:
-Enrique III, Rey de Inglaterra (1207-1272).-http://www.mcnbiografias.com
-Enrique III y los barones-http://www.artehistoria.jcyl.es
-Enrique III de Inglaterra-http://www.entradagratis.com
3-L'establiment del Parlament com a institució
Durant el regne d'Eduardo I, que va començar el 1272, el parlament al govern del regne d'Anglaterra va augmentar a causa de la seva determinació per unir Anglaterra, Gal · les i Escòcia sota el seu govern per la força.
A partir del regne d'Eduardo, l'autoritat del Parlament Anglès dependria de la força o debilitat del monarca incumbent.
La composició dels parlaments en aquest període varia depenent de les decisions que necessitaven ser preses. La noblesa i el clergat major sempre eren convocats. Quan el monarca necessitava recaptar diners convocava als cavallers i els burgesses. No obstant això quan el rei solament buscava consell, convocava només a la noblesa i el clergat. En algunes ocasions els Comuns eren convocats i enviandos de tornada un cop que el monarca ja havia acabat amb ells, permetent que el parlament continués sense ells. En 1341, la noblesa i el clergat van ser convocats de manera separada per primera vegada, creant el que seria efectivament una cambra alta i una cambra baixa, amb els cavallers i els burgesses. La Cambra Alta es coneixeria com la Cambra dels Lords des 1544 i la cambra baixa com la Cambra dels Comuns.
L'autoritat del parlament va créixer sota Eduardo III, es va establir que cap llei podria proclamar sense el consens de les dues Cambres i del Sobirà.
l'oficial president de la cambra baixa, Sir Peter de la Mare, es va queixar dels alts impostos, va demandar una auditoria a les despeses reals i va criticar l'administració de l'exèrcit per part del rei. Els Comuns van qüestionar a alguns dels ministres del rei. Durant el regne del següent monarca, Ricardo II, els comuns de nou van començar a qüestionar als errants minsitros de la Corona. Van insistir que no podien controlar només els impostos, sinó també la despesa pública.
Bibliografia:
Eduardo I, Rey de Inglaterra (1239-1307)-http://www.mcnbiografias.com
Eduardo I de Inglaterra-http://gw1.geneanet.org
Eduardo I de Inglaterra-www.inglaterra.ne
4-Rei, Lores i Comuns
Va ser durant el regne dels monarques Tudor que la estrucura moderna del Parlament Anglès va començar a ser creada. Des de la dècada de 1540, l'oficial president de la Cambra dels Comuns es va tornar formalment conegut com el "Portaveu", havent estat prèviament conegut com el "prolocutor". El Portaveu el que havia de portar-les notícies al monarca. Un membre de cada càmera podia presentar una "iniciativa" al parlament.
Les iniciàtiques recolzades pel monarca eren sovint proposades per membres del Consell Privat que participaven al parlament. Perquè una iniciativa es convertís en llei, havia de ser aprovada per una majoria de les dues Cambres del Parlament abans de ser enviada al monarca per sanció real o veto.
Quan una iniciativa es convertia en llei aquest procés teorèticament li donava a la iniciativa l'aprovació de cada estat del regne: el Rei, els Lords i els Comuns.
la Cambra dels Comuns només representava el 3% de la població masculina adulta.
Això vol dir que les eleccions podien ser de vegades controlades pels grans locals perquè en alguns boroughs els votants eren dependents en els nobles locals o alternativament podrien ser comprats amb suborns. Així que es va promulgar una regla, on es tornava il · legal per als membres de la Cambra dels Comuns el renunciar als seus càrrecs si no els sigui atorgada una posició directament dins del patronat del monarca.
Va ser en aquest període que el Palau de Westminster es va establir com la seu del Parlament Anglès. El 1548 a la Cambra dels Comuns se li va atorgar un lloc per reunir-regularment per la Corona, la Capella de Sant Esteve.
L'Acte de les Lleis de Gal · les de 1535-42 van annexar a Gal · les com a part d'Anglaterra i això va portar representants galeses al Parlament d'Anglaterra.
Bibliografia:
Cámara de los Comunes del Reino Unido-http://es.wikipedia.org
Cámara de los Comunes-http://www.laguia2000.com
El Parlamento Inglés-http://www.joseacontreras.net
5-Revolució anglesa
Regnat de Carles I d'AnglaterraEn 1603 mor Isabel I d'Anglaterra sense descendents. Jacobo, fill de Maria I d'Escòcia, puja al tron com el primer rei Estuardo d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. La seva falta de tacte amb el Parlament desemboca en un llarg conflicte amb la successió al tron del seu fill Carles I. Durant aquest regnat se succeeixen dues guerres civils entre els partidaris del rei i els del Parlament.
Les noces del rei Carles amb Enriqueta Maria de França, va provocar la ira dels seus súbdits protestants perquè la reina era catòlica. Aquestes creences van enfrontar amb el Parlament. Quan les arques del govern van començar a buidar-se, Carlos, es va veure forçat a reunir el que es va denominar el «Parlament llarg» amb la finalitat de recaptar fons. l Parlament es va dividir entre els que estaven a favor del rei, i els que no ho estaven, provocant una guerra civil el 1642.
Primera guerra civil anglesa
L'enfrontament entre el poder parlamentari i el poder real va finalitzar amb el triomf del parlament. Moderant el rei la seva política absolutista i veient-controlat pel Parlament.
El rei va aprovar nombroses lleis anti-absolutistes. Es va eliminar la Cort de la Cambra estelada, es va retirar el poder al rei de dissoldre el parlament i es va condemnar a mort a William Laud, arquebisbe de Canterbury i al comte de Strafford, gran aliat del rei.
Segona guerra civil anglesa
Les disputes entre els partidaris del rei Carles I i els del «Parlament llarg» es van mantenir. L'escàs suport monàrquic va cessar quan el rei va escapar, es va aliar amb els escocesos i va desencadenar de nou la guerra civil en 1648.
Cromwell va reprimir una rebel · lió a Gal · les i va derrotar als escocesos.
es va posar de part de l'Exèrcit en contra del Parlament. Va autoritzar
l'expulsió de l'oposició, deixant només a uns pocs membres que estaven d'acord
amb la designació d'una comissió que jutgés al Rei per traïció. Va ser una
guerra cavalleresca, que Oliver Cromwell va acabar vencent amb el seu Batalló
dels Sants, als promonárquicos.
Va tenir conseqüències en la proclamació de l'única
república en la història anglesa.
Tercera guerra civil anglesa
La primera tasca de Cromwell durant la República. Va ser la pacificació d'Irlanda i Escòcia davant les forces realistes que donaven suport al successor legítim, el futur Carles II d'Anglaterra. Els seus objectius eren aconseguir un govern estable i tolerància per a totes les sectes puritanes. Cromwell va guanyar als partidaris monàrquics a Irlanda i Escòcia i va controlar Anglaterra.
Tercera guerra civil anglesa
La primera tasca de Cromwell durant la República. Va ser la pacificació d'Irlanda i Escòcia davant les forces realistes que donaven suport al successor legítim, el futur Carles II d'Anglaterra. Els seus objectius eren aconseguir un govern estable i tolerància per a totes les sectes puritanes. Cromwell va guanyar als partidaris monàrquics a Irlanda i Escòcia i va controlar Anglaterra.
Protectorat dels CromwellLa necessitat que l'exèrcit controlés la situació va provocar aviat que la República es convertís en una dictadura militar comandada per Cromwell. Va abolir la Cambra dels Lords i va centrar el seu poder en l'exèrcit i la Cambra dels Comuns. Una de les lleis més significatives d'aquest període van ser les Actes de Navegació.
Va saber mantenir la pau i l'estabilitat i proporcionar els
mitjans necessaris per a la tolerància religiosa de grups no catòlics. Els
jueus, que havien estat expulsats d'Anglaterra el 1390, van poder tornar. La
enèrgica política exterior de Cromwell i els èxits de l'Exèrcit i l'Armada van
atorgar a Anglaterra un gran prestigi a l'estranger. Arrabassar Dunkerque a
Espanya el 1658, obteniend un lloc fort al continent des d'on envair Calais.
6- Restauració del Parlament
.jpg)
Quan Oliver Cromwell va morir, el setembre de 1658, el seu fill Richard Cromwell el va succeir com Lord Protector, convocant al Tercer Parlament del Protectorat. Quan el seu parlament va ser dissolt a causa de la pressió de l'exèrcit a l'abril de 1659, el Parlament Restant va ser reconvocado davant la insitencia dels supervivents de l'exèrcit. Però va ser dissolt pel cop del general John Lambert, que va formar del Comitè de Seguretat. Quan les forces dissidents de George Monck van envair Anglaterra des d'Escòcia, Monck convocar al Parlament Restant. Parlament de la Convenció va ser convocat i van votar per reinstal · lar la monarquia i la Cambra dels Lords. Carles II va tornar a Anglaterra com a Rei al maig de 1660.
En 1681 Carles II va dissoldre el parlament, per aquesta acció va arriscar la possibilitat d'un cop militar. El parlament es va dissoldre sense lluitar.
Carles II va morir el 1685 i va ser succeït pel seu germà Jacobo II. Jacobo era catòlic i va intentar aixecar la restricció sobre els catòlics per ocupar llocs públics. Quan la guerra civil es va tornar una possibilitat imminent, Jacobo va fugir del país. El parlament li va oferir llavors la corona a la seva filla protestant Maria. Maria II va governar juntament amb el seu marit, Guillermo III. El parlament va aprovar l'Acta de Drets (document redactat a Anglaterra en 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillermo d'Orange per poder succeir al rei Jacobo.) De 1689 i l'Acta d'Establiment (llei anglesa promulgada paper Parlament de Westminster el 1701 per garanteix la Successió a la Corona d'Anglaterra aLS Membres de la família Protestant de la Casa d'Hannover) de 1701.
Bibliografia
ACTA D'ESTABLIMENT, LA PROHIBICIÓ D'UN REI CATÒLIC A ANGLATERRA-http://sobreinglaterra.com
La restauració anglesa-http://www.artehistoria.jcyl.es
Restauración al Acta de Establecimiento-http://books.google.es
Gran Bretaña-http://www.artehistoria.jcyl.es
7- Acta d´unió
L'Acta d'Unió de 1707 va ser una sèrie de lleis aprovades pels parlaments dels regnes d'Anglaterra i Escòcia, per implementar el Tractat d'Unió entre els dos països.
1
2.svg.png)
2
1.La versió escocesa de la Bandera. Es va utilitzar fins a la unió amb Irlanda.
2.La primera bandera de la Unió.
L'acta consistia en 25 articles, dels quals 15 es referien a matèries econòmiques. Votats per separat. L'article primer tracta sobre la unió de les corones i va ser aprovat el 4 de novembre de 1706.
El tractat en general va ser aprovat el 16 gener 1707 per una majoria de 110 vots contra 67.
Els vots combinats del partit de la Cort (a favor de l'Acta) ajudats dels vots del Squadrone Volant («esquadró volador») van ser suficients per assegurar l'aprovació de la llei. L'article 14 assegurava més de 398.000 lliures esterlines perquè els escocesos responguessin pel deute públic.
Hi va haver suborn. Prop de £ 20.000 van ser lliurades al Baró de Glasgow per ser distribuïdes entre els parlamentaris. El comissionat parlamentari de la Reina Ana va rebre £ 12.325.
Es aprovada establir l'enviament de membres del llinatge escocès a la Cambra dels Lords com Lords Representants.
També es reconeixia l'Acta d'Establiment com a norma successòria, amb la seva prohibició als catòlics d'accedir al tron. També es va establir la unió duanera i monetària. D'aquesta manera Escòcia va retenir la seva independència en matèria legal, religiosa i educativa.
Bibliografia
¿Qué es el Acta de Unión de 1707?-http://www.muyinteresante.es
Act of Union-http://global.britannica.com
Act of Union (1801)-http://www.historytoday.com
